Me lo piden algunos Mitics y debo esmerarme, claro!
Pero antes de hablaros de nuestra super-salida del domingo
6/4, dejadme recordar una poco concurrida pero no menos exultante salida con el
amigo-sherpa Arumi.
Domingo 30/3. Hora recién cambiada; dormimos una hora menos,
llueve… que bien se está en la cama… pero no, arriba! que luego nos
arrepentiremos!
Y sí, 8h59 en los Aviones, sólo Francisco y un servidor.
Empezamos buscando mini-miticas para nuestros hijos… y llegamos a la falda del
prohibido Garraf. “Hoy nadie nos controlará”… el continuo chirimiri no cesa.
Y subimos por la mitica 6 (digo yo), difícil porque mojada,
aunque no faltan ‘Pit i Collons’, para recorrer luego no sé cuantos dow-up-down-up
de corta-fuegos.
Llegamos als Caçadors, pero parece que para mi colega
todavía no nos hemos ganado el desayuno! Y nos adentramos en el húmedo bosque.
Por un ratonero sendero seguimos las marcas rojas… mojada bajada de vértigo y,
ya empapados, llegamos arriba de la levantina. Como? Ni puta idea: preguntadle
al Serpa!
Regreso por la antigua ‘vuelta a
casa’ (recordáis?), para desayunar en el fino Enric, creo, al lado del Caprabo,
donde no miraban muy bien a un par de chalados, disfrazados y empapados!
_______________________________________________________________________________
Diumenge 6/4, 8h40: No m’ho crec!
el Jordi a casa meva a posar bedsina… amb la seva sherco!!
9h, avions: Rafa, Arumi, Jose Mª, Eric, super-Alez Z., Jordi i AR/
Feia temps que jo no veia 7 mitics
junts… en moto!
Després de poc debat, arribem al
Tibidabo. Ja hi sòm, menys l’EriCrack, tots a petar la xerrada, sense ni suar!
Pero no, finalment arranquem.
‘Primera en la frente’, quan ens
han tallat la sortida per dalt del Tibidabo. Pero no ens foteràn: una mica de
companyerisme, i entre tots sortim per la tanjent.
Mitica 1, paradeta de rigor a la
antena (foto) i baixada M1. El Jordi se la fot el primer, encara que digui que
no! Val, d’acord, després me la foto joo!
Ens en en fotem una mica del Rafa
(sempre de super-bon rotllo, es clar), perque el tio no s’ha enterat que estem
a l’Abril, amb una temperatura de puta mare, i ens ve amb 3 capes, i manigues a
la jaqueta!
Seguim cap a Mitica 1,5. Quina
diferencia de dium. anterior: roca seca, bona adherencia… aixi i tot, me la
torno a fotre, es clar!
Mitica 3. Els senyors es queden
adalt amb el futur campió de Catalunya i del mon, i down & up amb Eric y
Arumi.
Tornem per mini-mitica X, baixant
a la dreta i, per solidaritat amb el Junior, res de carretera. A machacar-se
per la riera.
La anèctota: jo 2on, a roda del sherpa
Arumi, suant com un tocino passant roques fotodíssimes, algunes mullades,
aixeco mansament els ulls amb la única força que em quedava, i veig davant la
cara somrient de’n Coman, amb els altres.
Està clar que el nostre no era l’unic camí, pero ‘que nos quiten lo
bailao’
Pregunta final: M4, o Lloses? Sense
temps ni de debat, comencen tots a desfilar cap a butifarres, truites, pernil…
birres, tes i cocacoles… cafès i carajillos… en un dia espectacular després de
tanta pluja, i més espectacular encara per el millorable però magnific quorum
de Mitics!
Gracies si heu arribat fins aquí!
By AR/
PS: No queríais artículo, pues toma rollo! Lo siento, pero es que me aburría en un largo avión y, aunque soy un puto aprendiz, cada día me gusta más escribir!